diumenge, 15 d’abril de 2007

Primera trompada... important (segona part)

En la meva linia de bona samaritana, havia passat d'escriure un petit detall que tenia intencio d'amagar perque no volia que sembles que li retreia res. De totes maneres, a mi m'han ensenyat que no esta be ocultar la veritat (i m'acaba de picar), aixi que aqui la teniu: quan l'Aram va caure, l'unic adult i teoricament responsable de la seguretat del nen, insisteixo l'UNIC, era el seu pare! Jo vaig tan tranquila al dentista (entre pitos i flautes em vaig estar tres horetes fora de casa) i quan torno, que em trobo?! El nen tot magullat! On s'es vist?! I a sobre perque vaig preguntar, que si no, no m'entero de les caigudes! En definitiva, que si de l'entrada anterior us heu quedat amb una imatge heroica del Jordi, com a superman salvador de nens que cauen del sofa, sapigueu que en va caure perque ELL l'hi va deixar! Ja esta. Ja ho he dit.

1 comentari:

xeniavila ha dit...

Ostres Raki!quin rencor!!!segur q t'ha picat be....es q Jordi, has de tenir mes ma dreta i en uns dies tenir a la dona contenta pq si la piques ja veus el q li treus...EL QUE LI CORROMP PER DINS!!!!
Pero tornant al tema...Raki, si vols q et sigui sincera no m'extranya gens!...a nosaltres segur q se'ns caura el nen un dia o altre 8pq ha de passar i passa), pero el 1er cop sempre els hi passa a ells o a altra gent i com a mare es tan fustrant...q necessites justificar a tot kiski q ha estat per negligencia de l'altre!extrany, no?a partir de la primera patacada, les altres ja no importen tan ni ki les pugui propiciar...si es q no es una exageracio, esta clar!!!