Neu

Dissabte estavem a 17 de màxima i aquesta nit... neva! Quina bogeria!

Aquí en teniu imatges de la terrassa:

Dentetes

Ha costat poder-li fer la foto, però per fi ho hem aconseguit!

Aquí teniu les dues primeres dentetes de l'Àgia:

Esperem que la resta no siguin tan doloroses com aquestes, o com a mínim que no ens enganxin amb jet-lag i en plena mudança... Quines nits!

Recordeu? Feu un clic aquí per veure les primeres dents de l'Aram

Bones festes

"A buenas horas, mangas verdes", ja ho sé. Però com que també diuen que val més tard que mai: esperem que hàgiu tingut molt bones festes i una molt bona entrada d'any.

Tibidabo

Llàstima del fred perquè ens ho vam passar bomba!

Cladrà repetir-ho pels miralls i l'avió però, si no és a l'estiu, amb guants i bufanda eh!

Generació iPhone

No es pot negar que l'Aram és un nen de la generació iPhone.

La majoria de nosaltres vam haver d'aprendre a fer anar el ratolí d'adolescents, alguns ja d'adults; després va venir la generació que sap fer-lo anar des de que té ús de raó; i ara ve la generació de l'Aram que tornen a tenir problemes amb el mouse perquè tot ho fan tocant la pantalla...

A banda del ratolí, ara ja no ens cal anar carregats de joguines quan sortim perquè ell es distreu amb qualsevol aplicació del telèfon: l'iZoo, el joc del memory, l'estany amb peixets, els focs artificials, el joc per fer punteria llençant papers a la paperera... i si no, sempre es pot entretenir mirant pel.lícules que hi tenim gravades.

Malgrat tot, que l'Aram sigui un nen de generació iPhone no té res d'estrany, és un nen del seu temps. Ara bé, que algú nascut als anys 70, com el Jordi, li passi que dissabte el desperti el cant d'uns ocellets i què fa? fins a tres vegades es va haver de mirar el telèfon perquè no s'acabava de creure que no fos el despertador! Això no té perdó!!!!!

Farinetes

Per la cara que fa diria que a l'Àgia no li agraden massa les papilles, però mirant-me el video ara, sí que se les va menjant, oi?

Darrers caps de setmana

Aquests darrers caps de setmana han estat una mica peculiars, perquè o bé jo treballava dissabte o bé haviem de veure alguna casa i és clar, han quedat una mica reduits a diumenge.

Per cert que això de treballar dissabtes ha estat una gran odissea, perquè suposava una mena d'èxode familiar cap a Yotsuya per estar ben aprop i així poder donar-li el pit a l'Àgia a les pauses! Tot sigui per no perdre la pràctica de donar classes (i sobretot per a que no s'oblidin de mi!)...

Però bé, tornant al tema dels caps de setmana aquí en teniu el reportatge gràfic: