diumenge, 15 d’abril de 2007

Primera trompada... important (tercera part)

Ostres ostres ostres!!!
Jo que volia fer la meva estrena al blog de l'Aram escrivint coses interessants que ens passen pel Japo, i al final resulta que he hagut de fer la meva estrena per defensar-me dels atacs conspiradors de la Raquel. Si si soc el JORDI i reconec que soc l'UNIC adult que el dia 14 d'abril estava amb l'Aram entre les 14h i les 17:45h (puntalitzem, no van ser tres hores sino 3.45 hores) i per tant, maxim responsable dels petits cops sense importancia que va patir (com veieu a les fotos que ha publicat la Raquel anteriorment, que teoricament son la prova visual, quasi no s'aprecia res, fet que demostra que la mare es una mega-exagerada!!!).
En la meva defensa, pero, nomes vull dir que degut a que no soc superman i per tant no puc estar en tots els llocs al mateix temps, comptava amb l'ajuda de l'estimada Shima per a que vigiles l'Aram mentre jo estava a la planta baixa preparant les coses per sortir a passejar pel parc que hi ha prop de casa (tot i que en aquells moments JO estava molt refredat i inclus, potser i nomes dic potser, tenia moolta febre i no estava en condicions de sortir al carrer, pero com a bon pare, volia sacrificar la meva salut pel desig del meu fill de sortir a jugar). En fi, no ens desviem de la conversa. El fet es que la Shima va aprofitar mentre estava a soles amb l'Aram per passar comptes amb ell (desde que l'Aram gateja, no para de perseguir-la i estirar-li el pel quan aconsegueix enganxar-la despistada), li va obrir la porta de la seva habitacio i el va incitar a perseguir-la baixant per les escales. Resultat: "Clong"!!! (vol dir: soroll que es produeix com a resultat del xoc del cap d'un bebe al terra). I el pare, es a dir jo, tot i el seu refredat, pujant dos pisos en 5.2 segons, nou record mundial de pujada d'escales! Pero el mal ja estava fet i la Shima contenta del seu exit ...
Be, aquesta es tota la veritat de la gran caiguda. Cadascu que pensi el que vulgui. Jo nomes dic el que va passar perque era l'UNIC que estava a casa en aquells moments dramatics...

Com veureu a les fotos que afegeixo, uns minuts despres de la caiguda l'Aram estava supercontent jugant al parc (i ja ni s'enrecordava de la petita caiguda)

Respecte la segona caiguda, be, direm que l'Aram vol ser gimnasta de gran i va voler practicar un salt en caiguda lliure i ... (si la mare hagues trigat 3 hores com deia a la seva entrada, potser aquesta caiguda no hagues arribat a passar...).
Be, aceptem comentaris per a que expliqueu les vostres impressions. Tranquils que no hi haura represalies ni censures i en el futur podreu continuar afegint els vostres comentaris com heu fet fins ara. Per cert, aprofito per dir que estic molt content dels comentaris tan macos que heu posat fins ara i que tots sou molt macos i que estic molt content de que sigueu la meva familia i els meus amics...
Be, ja direu que penseu :-)
Jordi.

5 comentaris:

Raki ha dit...

La veritat es que el millor seria deixar aixo "sense comentaris", pero nomes direm que es molt tipic d'un mal perdedor, d'una persona que se sap responsable d'una cosa mal feta pero es incapac, de reconeixer-ho de cara als altres per irresponsabilitat, cobardia o senzillament per maldat, de culpar a tercers, pobres innocents com ara la Shimeta que amb prou feines es poden defensar.

A.Vi.Ram ha dit...

Torno a ser jo (Jordi).
No tinc intencio de fer d'aquesta entrada del Blog un culebron pero nomes volia afegir que en cap moment he volgut culpar a la Shimeta de la caiguda (va ser culpa meva confiar en ella en una situacio d'alt risc com aquesta).
Mirem el canto positiu de tot aixo: l'Aram ja esta "curtido en 1 batalla" ;-)

Margarida Fernandez ha dit...

Ei family, amb una mica de retard hem donc per enterada dels greus fets,sort que els nens son de goma i ho han de provar, el nostre ha sortit ben parat,la garantia ës bona!! de tota manera avans posavem el barret xixonera i a corre... es una delicia veur-hos tan sobint. grácies mil!!!

velouria ha dit...

jo no em vull ficar on no em demanen però a mi em sembla molt fort.
El pare i la conilla haurien d'anar a la presó!

xeniavila ha dit...

pero la conilla amb una fiança de 4 centims, q la pobra ha estat el cap de turc...per al pare ja es una altra historia i es que a sobre se l'hauria de culpar de perjuris i engany a la societat en culpar injustament i fer-nos tenir llastima del seu estat...aixo no es excusable!!!Que fort!!Nomes voliem sentir un:"perdoneu, ha estat la meva culpa!"Que fort, que fort!