divendres, 11 de març de 2011

Terratrèmol

Avui hi ha hagut el terratrèmol més fort que hem experimentat mai al Japó. Ha estat molt fort però per sort no ens ha passat res.

Jo era a casa i només han caigut algunes coses:


Just avui he volgut netejar la peixera i el pobre peix una mica mes i surt volant!


El primer que he fet ha estat pujar al terrat i comprovar que l'edifici de la guarderia de l'Aram seguia d'empeus i que no hi havia cap incendi. Per sort allà tot estava bé, però prop de l'estació de Meguro (a l'altra banda) hi havia fum.

Quan he anat a recollir l'Àgia estaven tots al parking del davant de l'escola per protegir-se.

I l'Aram explicava això:
video

El Jordi afortunadament no era a l'oficina (imagineu-vos un 52è pis!). Estava menjant a l'Ippudo, i quan s'han començat a creuar les mirades amb els altres japonesos, els cambrers han cridat que sortissin tots fora. El Jordi s'ha quedat a la vorera però en veure que els edificis semblaven de goma s'ha esperat a la calçada.
L'anècdota divertida és que en tornar a entrar n'hi havia un que encara es menjava els fideus com si res!

Els telèfons no funcionaven i no podiem enviar SMS, però per sort hem pogut contactar via e-mail i gràcies a les xarxes socials i per Skype qui més qui menys ha pogut tranquilitzar els parents i amics.

A la tele es veia això:

A Tokyo no ha estat més que un ensurt (això sí un gran ensurt perquè fins i tot els japonesos diuen que ha estat el terratrèmol més gros que han viscut mai) i lògicament un caos perque els transports no funcionaven. La Nobuko es va estar dues hores caminant fins poder arribar a casa i el Kenji arribava a les set del vespre. Pitjor, però, la Cora, la nostra dona de fer feines que ha marxat de casa a les 16h i a dos quarts de dues de la matinada m'ha enviat un missatge que arribava a Kawasaki (9 hores caminant!). Que consti que jo li he ofert de quedar-se, eh!

Ara tots pendents del nord del pais, les centrals nuclears i els ànims de tothom...

2 comentaris:

natàlia pérez ha dit...

que tal¿?¿?¿?

Xènia ha dit...

Òstima nens, quin susto, oi?!!jo akst cop si q m'he espantat!!b, al principi he pensat un terratremol més però quan m'han dit q era a Tòkyo i es patia per un tsunami, m'ha fet més iuiu!però de seguida m'he enterat q estàveu tots b.La veritat he de dir, q m'ha sortit la vena de tieta, i sobretot he patit pels nens, però no tant pel mal q es poguessin haver fet (q no se pq, preveia q no els havia passat res), sinó per l'espant que podrien tenir o l'espantats o angoixats q poguessin haver-se quedat. Però veig q no, q al final sembla q ha quedat en una història més q heu viscut i per explicar. Me'n alegro mlt q estigueu bé! Sou uns herois!
petonassos!