Jo era a casa i només han caigut algunes coses:
Just avui he volgut netejar la peixera i el pobre peix una mica mes i surt volant!
El primer que he fet ha estat pujar al terrat i comprovar que l'edifici de la guarderia de l'Aram seguia d'empeus i que no hi havia cap incendi. Per sort allà tot estava bé, però prop de l'estació de Meguro (a l'altra banda) hi havia fum.
Quan he anat a recollir l'Àgia estaven tots al parking del davant de l'escola per protegir-se.
I l'Aram explicava això:
El Jordi afortunadament no era a l'oficina (imagineu-vos un 52è pis!). Estava menjant a l'Ippudo, i quan s'han començat a creuar les mirades amb els altres japonesos, els cambrers han cridat que sortissin tots fora. El Jordi s'ha quedat a la vorera però en veure que els edificis semblaven de goma s'ha esperat a la calçada.
L'anècdota divertida és que en tornar a entrar n'hi havia un que encara es menjava els fideus com si res!
Els telèfons no funcionaven i no podiem enviar SMS, però per sort hem pogut contactar via e-mail i gràcies a les xarxes socials i per Skype qui més qui menys ha pogut tranquilitzar els parents i amics.
A la tele es veia això:
A Tokyo no ha estat més que un ensurt (això sí un gran ensurt perquè fins i tot els japonesos diuen que ha estat el terratrèmol més gros que han viscut mai) i lògicament un caos perque els transports no funcionaven. La Nobuko es va estar dues hores caminant fins poder arribar a casa i el Kenji arribava a les set del vespre. Pitjor, però, la Cora, la nostra dona de fer feines que ha marxat de casa a les 16h i a dos quarts de dues de la matinada m'ha enviat un missatge que arribava a Kawasaki (9 hores caminant!). Que consti que jo li he ofert de quedar-se, eh!
Ara tots pendents del nord del pais, les centrals nuclears i els ànims de tothom...
2 comentaris:
que tal¿?¿?¿?
Òstima nens, quin susto, oi?!!jo akst cop si q m'he espantat!!b, al principi he pensat un terratremol més però quan m'han dit q era a Tòkyo i es patia per un tsunami, m'ha fet més iuiu!però de seguida m'he enterat q estàveu tots b.La veritat he de dir, q m'ha sortit la vena de tieta, i sobretot he patit pels nens, però no tant pel mal q es poguessin haver fet (q no se pq, preveia q no els havia passat res), sinó per l'espant que podrien tenir o l'espantats o angoixats q poguessin haver-se quedat. Però veig q no, q al final sembla q ha quedat en una història més q heu viscut i per explicar. Me'n alegro mlt q estigueu bé! Sou uns herois!
petonassos!
Publica un comentari a l'entrada