dilluns, 15 de novembre de 2010

Retorn

Oi que si un gosset, o un ruc, o un periquito, s'escapa de casa i reapareix al cap d'uns dies, se li dedica sempre un articlet en un diari o fins i tot un llibre o una pel.lícula? Doncs el nostre parasol es mereix avui una entrada en aquest blog per la seva gran proesa: va desaparèixer dimarts i avui ha tornat!
Tandebò parlés per poder-me explicar la seva gran aventura: l'esglai de la revolada, el cop en caure, les hores d'incertesa en terres desconegudes (on deuria anar a petar?!) i sobretot la gran fita que ha suposat tornar a casa. Jo ja m'esperava tenir noticies seves tard o d'hora però més aviat m'imaginava que serien en forma de denúncia del veí per haver-li foradat la teulada o esberlat el cap a la senyora. Em moro de ganes de saber què va passar, però alhora, com a bona immigrant -sempre amb aquesta sensació de ser aquí com a convidada i no voler destacar massa pel que pogués ser- m'estimo més aquest retorn tímid i silenciós. Aquí no ha pasado nada...

1 comentari:

xe ha dit...

Què bo!!!com he rigut!!així és q els vau "perdre" i ara ha tornat?!!Què fort!!i tot el q expliques estic completament d'acord!: lo de la peli o cita al diari (per no dir estatua tipus gosset de Shinjuku...era Shinjuku?ostres! tants anys venint al japo i encara no m'ho sé!té delicte!!però sé q està allà on la intersecció tan guapa!), lo de voler saber què li ha passat o què ha sentit, lo de pensar el pitjor del q haguès pogut passar i sobretot esperar una denúncia del veí, o del difunt vei! i lo de no demanar res per no moure terra...per si de cas!!
Ji, ji, ji! què bo!!!