diumenge, 29 de març de 2009

S’acaba la nostra “legislatura”

Per fi aquest mes deixem de ser presidents de l’associació de veïns. No és que es tracti d’una feina gaire feixuga, però és que està clar que nosaltres no estem fets per això. Per començar, com sol fer quan veu que s’ha de parlar en japonès i s’ha de llegir kanjis, el Jordi de seguida es va desentendre… “Craso error” perquè, jo potser m’hi entenc millor amb el japonès, però no sóc una persona seriosa com per encarregar-me de certes coses…
Exemples:
1) Al maig hi va haver una reunió amb tots els presidents de veïns dels voltants per a explicar-nos una mica la nostra feina, doncs bé, a més que vaig haver d’acabar anant-hi amb l’Aram perquè no m’hi volia deixar anar sola, vaig arribar tard i ja quasi s’havia acabat…
2) La feina principal que teniem encarregada era posar cada mes a les busties dels veïns el diari de la ciutat i la carpeteta circular on s’hi posen tots els anuncis d’actes del mes. Doncs bé, apart que el mes de gener com que vam arribar a mitjans de mes ja no ens vam atrevir ni a repartir-ho, sempre ho feiem una mica tard, de manera que els nostres pobres veïns durant tot l’any no han pogut participar dels primers events dels mes. (*^-^*)
3) També hi va haver una reunió per presentar als veïns l’estat de comptes i jo m’havia d’encarregar de notificar-los quan i on es feia. Doncs, bé, els meus no van poder-hi anar perquè no vaig arribar a passar-los l’avís mai…
4) Però el cas més flagrant de la meva incompetència com a presidenta de l’escala (bé, del veïnat) és que vaig trigar dos mesos o més a reunir la quota de 2500 iens que hem de pagar tots els veïns i ben bé uns altres dos a portar-los a l’encarregat (bé, rectifico, va ser ell que va acabar venint a casa a reclamar-los…).
En sé d’un que llegint això s’estarà partint de riure, però que voleu que us digui?!, a mi totes aquestes coses em fan molta, pero que molta mandra…
Ara bé, encara no us he explicat el més bo! L’altre dia ve el senyor aquest per notificar-nos que ja s’ha acabat el periode i va i em dóna 1000 iens en senyal d’agraïment per la feina ben feta! ja ja ja ja!!!!!

2 comentaris:

cristina ha dit...

deu ni do... jo crec que em replantejaré venir una temporada a veure-us!! uspaguen per tot no?? i si haguessiu fet be la feina? us haguesin pagat més?? petonetsssssssssss

izu ha dit...

JA JA JA JA !!!