L'Aram sense dents

Feia falta una excusa per poder reprendre el blog i de cop i volta, no una sinó dues!
Però anem a poc a poc. Primer de tot: les dents de l'Aram!
Sí, sí, si van ser notícia quan van sortir també ho haurien de ser ara que han caigut, no?
Doncs la primera li va caure la vigília de Nadal però se la deuria empassar perque no la vam trobar mai. I la segona, ahir. Li devem la proesa a una pastanaga i aquest cop sí que la vam recuperar.
Aquesta nit la posarem sota el coixí i a veure si el "Ratoncito Pérez" o els angelets se l'emporten i li deixen un regalet a canvi.
Aquí al Japó no hi ha la tradició aquesta i el que fan és llençar la dent que ha caigut, si és una de les de baix, per sobre la teulada de la casa per a que creixi ben forta cap amunt (i si és una de les de dalt, es llença a terra). La idea simbòlica no està malament però sap greu perdre la dent (és un record tonto però fa gràcia guardar-les) i a més, de tenir regal a no tenir-ne, no hi ha color.