Cada any fa un temps més xungo per primavera i es fa difícil fer hanamis. Ja és prou complicat fer-s’ho venir bé per poder quedar amb tothom que vols en els escassos dos caps de setmana que dura la floració dels cirerers que només falta que a sobre plogui i faci fred. Aquest any, però, com que tenim el riu Meguro (un dels llocs emblemàtics de Tokyo per veure
sakura) al costat de casa, encara n’hem pogut gaudir una mica.
28 de març de 2010 (Amb la Nobuko, el Kenji, el Bernat i la Machiko)
1 d'abril de 2010 (A la sortida de l’escola de l’Aram)
4 d'abril de 2010 (De camí a l’estació)
1 comentari:
oohhhh com m'agraden les fotos dels cireres!!! que guaposs totsss
petonss
Publica un comentari a l'entrada