Nipponmaru

Ja fa temps que el vèiem allà anclat i el Jordi sempre deia que hi volia entrar, així que un cap de setmana d’aquests vam anar a veure el Nipponmaru, un vaixell de pràctiques del 1930 que ara és museu. Va estar bé passejar per la coberta, veure els camerinos (quina diferència el del capità amb la resta!), la cuina, la infermeria (amb quiròfan i tot!) i, en fi, imaginar-se com deurien ser aquelles travessies pel Pacífic amb tanta gent allà dintre…
El punt anecdòtic del dia va ser que, després del vaixell, vam anar a dinar tan tranquils i, a l’hora de pagar, ens vam adonar que no duiem el moneder cap dels dos! La visita al vaixell només costava 200 iens per persona i el Jordi duia calderilla, però pel restaurant… Sort que duc la targeta de credit amb el targeter on hi tinc el passi del metro i vam poder treure diners!