Amb ell no hi vam parlar, però sí amb el conseller Huguet, que estava animat tot i que confessava que les coses estan molt, però que molt malament a tot arreu.
Al marge de l’acte oficial, va ser una trobada d’amics perque hi erem tots els de sempre: el Bernat i l’Isaac (sense les dones corresponents), el Fidel i el Gabriel (ells sí que ben acompanyats), la Marta (que aviat marxa ja) i el Jordi del Copca. A més vam conèixer, en persona, la Minerva, la Sandra (el relleu de la Marta) i l’Agustín. L’Aram, tot i que li va fallar la Shikibu, va estar entretingut amb la Geòrgia (que era el primer cop que venia i va coneixer tota la troupe de “catalans a Tòquio”) i també amb el Sergi i la Lluna, fills del Sebas i la Nanako.
El menjar, bo com sempre però una mica escàs, i el més divertit de tot és que vam poder tenir els nostres nanosegons de glòria a la televisió. Si no us ho creieu, mireu, mireu:
Si voleu veure el video, feu un clic aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada