Com bé deveu estar pensant, no tenim perdó de Déu. Dos mesos sense escriure! Quin desfase, no?! Per sort, diumenge els Déus i les condicions atmosfèriques es van comfabular per fer-nos sortir de casa i que fessim quatre fotos. I és que va nevar! i molt! A l'Aram sembla que li va agradar la neu, però quan ja portava les sabates, els guants i el barret tots xops se’n va cansar de seguida. I jo que ja sabeu com sóc de fredolica, li ho vaig agraïr. Bé, aquí en teniu el recull.
2 comentaris:
Quina nostàlgia!!
Ara jo també sóc de les que em miro les fotos del vostre blog des de l'altra banda...
Fa dies que us vull escriure i no hi ha manera, però ara, mirant les fotos i les vostres cares, no he pogut evitar de deixar-hi algun comentari, encara que només serveixi de senyal de vida i per dir-vos que us trobem a faltar.
Una abraçada molt forta!
Que xuli! L'Aram deuria disfrutar molt, e?! pero q coi! vosaltres tambe q se us veu a la cara, e Jordi?!!Ji, ji!...si jo tbe disfrutaria!pero es q aki no neva mai, coi!!!
Publica un comentari a l'entrada