dissabte, 25 d’agost de 2007

Vacances a Malàisia

Com ja sabeu, hem passat uns dies a Malàisia, així que aquí en teniu el reportatge gràfic.
Vam sortir el dia 15 de Narita i arribavem aquella mateixa nit a l'illa de Langkawi. Tot i que a Langkawi hi vam estar 4 dies, no tinc gaire clar si podem dir que hi hem estat perquè de fet no vam sortir de l’hotel! S'ha de dir que l’hotel estava preparat precisament per a això, per a que no faci falta sortir-ne per res.
El primer dia ja ens va fer un bon xàfeg així que vam aprofitar per donar una volta per l’hotel, jugar a la terrassa de l’habitació, en fi, estar tranquils. El segon dia, però, vam veure que això de les tempestes anava i venia i que en els intervals feia prou calor per remullar-nos a la piscina i prou ressol (el sol propiament dit no l’hem vist) per socarrimar-nos l’esquena.

No hi vam ser prous dies per fer grans amistats, però l’Aram, amb la seva dèria de saludar tothom, es va posar a la butxaca tots els cambrers i cambreres dels restaurants. També hi havia una parella de recent casats turcs que cada cop que el veien li havien de fer un petó i una familia que la mare, curiosament, es deia també Aram.
El dia 19 ja va tocar marxar de Langkawi (no ens hauria importat haver-hi estat una setmaneta més, però a Fujitsu potser sí…).


I de Langkawi a Kuala Lumpur.
Només arribar ja teniem un cotxe esperant-nos per portar-nos a l’hotel, que quedava just davant de les torres Petronas. Les torres aquestes són potser el punt turístic més interessant de la ciutat i des de l’habitació en teniem unes vistes privilegiades. En el seu moment van arribar a ser les torres més altes del món, però sembla ser que ja hi ha altres edificis que els han près el lloc.
De les Petronas vam agafar un taxi fins la Plaça Merdeka, on s’hi va proclamar la independència de la sobirania anglesa tot just fa 50 anys. I com que estan de celebració d’aquesta independència ja ho veureu tot ben engalanat i banderes de Malàisia per tot arreu. I de Merdeka vam anar pujant a peu, passejant pel barri hindú, ens vam aturar a dinar a l’hotel Coliseum, un vestigi de l’època colonial i d’allà a la zona comercial de Times Square / Imbi amb el monorrail.
En fi, que Kuala Lumpur ens va semblar un lloc que haviem de visitar per poder dir que haviem estat a Malàisia (l’illa de Langkawi podia haver estat en qualsevol altre país, i és que de fet no vam ni sortir de l’hotel…). De totes maneres, ja l’hem vista i no crec que hi tornem. Es clar que mai no es pot dir d'aquesta aigua no en veure...

2 comentaris:

teresa ha dit...

ESTO SI QUE ES UN PECADO....ENSEÑAR A TU MADRE-SUEGRA, ESTAS MARAVILLAS. YO AQUI SUFRIENDO POR MIS NIÑO..ESTARAN BIEN...?LES FALTARA ALGO....?Y MIRAR !!!! COMO SE LO MONTAN!!!

xeniavila ha dit...

AA!Akstes torres de KualaLumpur o com se digui son on van fer aklla peli de la Catherine Zeta-Jones de l'any 2000 q volien robar al banc mundial, oi?,..si, si.
Molt xulo tot, i tots tres sortiu moooolt guapos!!de veritat!
Nosaltres tot just avui hem arribat de Quebec i ja us enviarem fotos...pero ho sento molt per tots (inclosos els q pogueu llegir aixo), pero no sera tan explicit com aquests...es q no hi ha qui els guanyi!son uns reis de tenir-nos informats!!!Mb, mb!