dissabte, 25 d’agost de 2007

Me duele la cara…

L’Aram no es pot negar que és com son pare. Unes ulleres de sol i es transforma! Es pensa qui sap què, comença a xerrar pels descosits fent-se l’interessant, se les treu i se les posa pensant-se que és el rei de món i se li posa automàticament aquell somriure de Don Juan que es pensa que deixa fulminades les noies… De totes maneres, la diferència entre ell i son pare és que l’Aram sí que desperta passions (amb ulleres i sense!).
video

2 comentaris:

teresa ha dit...

he escrito un comentario de lo guapo que estas y unas cositas más y como la yaya no e moderna se ne ha borrado buffff

xeniavila ha dit...

Ei!xulo-playa!!!pero quin nebot mes xulo!!i a sobre mirant les titis per sobre les ulleres!!ja, ja!autentic!!!
guapissim!!!...pero estic d'acord amb la Raki en el seu comentari...sobretot amb la petita (petita?) diferencia entre pare i fill..ji, ji!