★A☆VI☆RAM★

L'altra cara de la moneda

2011-06-22T10:32:00.001+09:00

Com se sol dir tot té una cara positiva i una de negativa. Ara que a l'Àgia li podem fer cuetes vol dir que podem fer-li pentinats i que quedi així de mona.
Però també vol dir que si abans ja patiem a l'hora de recollir la nena a l'escola a veure com ens l'han vestida (entenc que les mestres van de cul i no es poden permetre el luxe de pensar en els modelets del nens, però a sobre de vestir-la com una pallassa cal que li posin la samarreta dins els pantalons?!) Bé, doncs això que ara, a més, corre el perill que te la tornin així:

Cuetes

2011-06-20T09:59:00.000+09:00

L'Àgia per fi es deixa tocar el cabell i li podem fer cuetes! Sort d'això perquè, si no, no sé com hauria sobreviscut aquest estiu que enguany ha començat fort i ben aviat!

Al.lucineu 2

2011-03-26T09:17:00.006+09:00

No és per fardar de nen, però és que fa gràcia la de coses que aquest nen sap fer i que nosaltres no en teniem ni idea...

Ara resulta que sap menjar amb els palillos:

Una setmana

2011-03-18T09:20:00.000+09:00

Sembla incredible però avui fa una setmana del terratrèmol. Potser toca fer balanç, oi?

DIVENDRES 11

Terratrèmol.

DISSABTE 12

Un dia tranquil i assoleiat. El dia després. Calma. Amb els nens vam anar a jugar a un parc, bé, no, a tres parcs! Vam començar per Sugekari-koen,després vam anar a dinar (per cert vam fer un bon descobriment d’izakaya), després al Tsuisu-koen i finalment al Nakameguro-koen. En aquest parc hi vam trobar la Momochan, una amiga de l’Aram i jo vaig tenir una entrevista a la COM. De tant en tant hi ha sacsejos.

DIUMENGE 13

El Jordi va marxar a Londres. Malgrat de tant en tant hi havia tremolors semblava que la cosa estava tranquil.la. Els nens i jo vam anar al Setagaya-koen. Vam dinar per allà (de postres vam fer el primer gelat de la temporada) i en tornar al parc hi vam trobar dues amiguetes de l’Àgia: la Nene-chan i la Sakura-chan. De dia i al parc més o menys t’oblides de la situació, però a la nit... La mama em va avisar que deien que potser hi hauria talls de llum i d’electricitat i pensant que l’endemà hauria d’agafar provisions i sobretot comprar piles per a la llanterna, vaig anar a dormir amb els nens. Vaig pensar que si escalfavem només una habitació seria una manera d’estalviar electricitat, però sobretotvolia estar ben a prop d’ells pel que pogués passar. De nit, dos tremolors forts em desperten. La central deu seguir d’empeus?

DILLUNS 14

Quin dia més llarg! Vaig portar els nens a l’escola però l’ambient era diferent. Per estalviar, els llums eren mig tancats. Les mestres encara duien l’ensurt del terratrèmol al cos (bé, tots l’hi duiem) i recomenaven que si podiem ens emportessim els nens. I en principi havien de començar les apagades.

En deixar els nens vaig anar a comprar. Una odissea. Al Don Quijote no hi quedaven piles, ni llanternes ni aigua. Al Life vaig trobar piles recarregables i em vaig endur les quatre últimes. La cua donava la volta al supermercat. Vint minuts per pagar. Tot això volent anar depressa per tornar a casa i preparar el menjar per si tallaven la llum. Després de preparar un caldo per fer un mica de neteja de la nevera, vaig trucar a l’ambaixada.

Tota una institució l’ambaixada! Em preocupaven dues coses. D’una banda, després del terratrèmol només havien deixat un missatge al contestador automàtic dissabte a les 12 de la nit, per preguntar. Mai no vam respondre i a l’endemà als diaris hi deien que TOTS els espanyols havien estat localitzats. Si peta la central o per qualsevol cosa ens han d’evacuar, puc comptar que em sabran trobar? La resposta va ser que la preocupació més gran eren els que vivien a la zona afectada (totalment d’acord, però si truqueu, feu-ho bé coi!). Em van tornar a demanar les dades i vaig incloure l’e-mail. Des de llavors, m’arriben de tant en tant informes que no diuen gran cosa i que són una copia l’un de l’altre.

La segona preocupació, era l’estat real de la situació. Al matí, la mare del Leo, casada amb un francès, deia que l’ambaixada francesa havia demanat als seus ciutadans que marxéssin de Tokyo i fins i tot del Japó. Jo també volia saber quina era la posició d’Espanya en tot això, perquè ignorant de mi, pensava que tindrien una opinió pròpia. “Bueno, el gobierno japonés dice que no hay motivos de alarma...” Què han de dir ells?! En fi, vaig deixar-ho estar.

Total que havent vist que Tokyo era un caos, que no sabia si tallarien la llum, que tot seguia tremolant i que a l’escola tampoc res no era normal vaig decidir acceptar la invitació de la Izumi i marxar a Kioto.

NIT de DILLUNS 14 a DIMARTS 15

Si el dia va ser llarg, la nit, eterna. Quina manera de donar voltes a les coses. He d’agafar això, he de deixar preparat allò, abans de fer X i després d’Y m’he d’enrecordar de fer Z, i de tant en tant, tremolava tot. Si torna a haver-hi un terratremol gros, pugem a dalt.O millor ens quedem aquí, sota el llit de l’Aram. O deixo els nens i jo pujo a agafar els cascs de les bicis. No, no, els nens sols no. Ostres, hauria de tenir preparada una bossa d’emergència. I tornant a demà: i si l’estació està plena a vessar? I si no hi ha trens. Quin parc hi ha prop de Shinagawa per distreure els nens mentre no surt el tren? Que no m’oblidi les ulleres. I la Shima estarà bé? I el peix, si li poso molt de menjar, no el mataré? ...

DIMARTS 15

La fugida. Sona a covard, però no ho aguantava. Si no hi haguessin hagut rèpliques...

Però és que no volia que m’enxampés un altre terratrèmol. Encara no sabia què hauria de fer. No sabia si aquest cop els edificis aguantarien. No sabia si la central aguantaria una nova sacsejada. I sabia que estava jo sola. Que jo sola hauria d’encarregar-me de l’Aram i l’Àgia. És a dir que covarda sí, però realista també i el més sensat era marxar.

Vam esmorzar, vam acabar de fer maletes, vam deixar tot de menjar i aigua a la Shima i al peix, vaig trucar un taxi i cap a Shinagawa. Em feia patir que no hi hagués molta gent, que no hi haguéssin trens. Però tot va ser més fàcil del que em pensava. Només arribar vaig treure diners del caixer, vaig agafar el bitllet del tren bala (sortia en 20 minuts), vaig comprar uns llibres per distreure els nens al tren i a les 12 arribavem a Kioto.

I a Kioto tranquil.litat. Bé, no del tot, és clar. De mica en mica es va anar tranquil.litzant tot. Encara amb l’ensurt al cos del terratrèmol en si, les imatges del nord tot arrasat, l’ai al cor de la central i la incertesa de no saber fins quan seriem a Kioto, si hauriem de marxar encara més lluny o no, de voler protegir-te però alhora saber-te greu deixar enrere tot de coses, la casa, la Shima!, amics i no saber si o quan tornaràs a veure’ls (tot depèn de Fukushima).

DIMECRES 16, DIJOUS 17, DIVENDRES 18

L'Aram i el Kei s'ho passen bomba i l'Àgia intenta acoplar-se però no se'n surt. Els nens dormen tranquils i jo també. Van passant els dies i tot es posa a lloc.

Terratrèmol

2011-03-11T18:34:00.008+09:00

Avui hi ha hagut el terratrèmol més fort que hem experimentat mai al Japó. Ha estat molt fort però per sort no ens ha passat res.

Jo era a casa i només han caigut algunes coses:

Just avui he volgut netejar la peixera i el pobre peix una mica mes i surt volant!

El primer que he fet ha estat pujar al terrat i comprovar que l'edifici de la guarderia de l'Aram seguia d'empeus i que no hi havia cap incendi. Per sort allà tot estava bé, però prop de l'estació de Meguro (a l'altra banda) hi havia fum.

Quan he anat a recollir l'Àgia estaven tots al parking del davant de l'escola per protegir-se.

I l'Aram explicava això:

El Jordi afortunadament no era a l'oficina (imagineu-vos un 52è pis!). Estava menjant a l'Ippudo, i quan s'han començat a creuar les mirades amb els altres japonesos, els cambrers han cridat que sortissin tots fora. El Jordi s'ha quedat a la vorera però en veure que els edificis semblaven de goma s'ha esperat a la calçada.

L'anècdota divertida és que en tornar a entrar n'hi havia un que encara es menjava els fideus com si res!

Els telèfons no funcionaven i no podiem enviar SMS, però per sort hem pogut contactar via e-mail i gràcies a les xarxes socials i per Skype qui més qui menys ha pogut tranquilitzar els parents i amics.

A la tele es veia això:

A Tokyo no ha estat més que un ensurt (això sí un gran ensurt perquè fins i tot els japonesos diuen que ha estat el terratrèmol més gros que han viscut mai) i lògicament un caos perque els transports no funcionaven. La Nobuko es va estar dues hores caminant fins poder arribar a casa i el Kenji arribava a les set del vespre. Pitjor, però, la Cora, la nostra dona de fer feines que ha marxat de casa a les 16h i a dos quarts de dues de la matinada m'ha enviat un missatge que arribava a Kawasaki (9 hores caminant!). Que consti que jo li he ofert de quedar-se, eh!

Ara tots pendents del nord del pais, les centrals nuclears i els ànims de tothom...

Neu

2011-03-05T15:16:00.003+09:00

Aquest any també hem anat a Morioka, al festival de la neu. L'Àgia encara no li troba la gràcia a això d'anar a pelar-se de fred, però sembla ser que l'Aram ja li ha agafat el gustet i va difrutar d'allò més. Ja veureu quina traça amb el trineu!

Al.lucineu

2011-02-27T21:12:00.003+09:00

Mireu què sap fer l'Aram:

Oniguiri

2011-02-27T21:00:00.004+09:00

La dieta de l'Àgia em té una mica preocupada: no menja fruita i la verdura, depèn del dia. Per berenar procuro fer-li una mica de pa amb foie-gras però si no puc preparar-ho he de comprar alguna cosa i acaben sent donuts, croissants i pastes varies d'allò més mantecoses i poc saludables. Per sort però ara ha descobert els oniguiris: el bocata a la japonesa, és a dir, una bola d'arròs blanc farcida d'alguna cosa. Aquí la teniu menjant-se el berenar a la bici.

Pijos de Meguro

2010-12-11T19:32:00.004+09:00

Això de viure en un barri pijo té el problema que s'encomana la pijoteria. Mireu, mireu:

Bé, tampoc no és que ens hagim apuntat a un club de tennis ni res, sinó que vam llogar la pista municipal per una horeta i vam fer un partidet. La idea és repetir-ho però va per sorteig i el sistema és una mica merdós perquè t'has d'apuntar entre unes dates concretes per al sorteig del mes següent i aquest cop se'ns va passar. En fi, tornant de festes ja hi tormarem per baixar el torró.

...

Què?!... Ah! Que qui va guanyar?... Aaaahh... Mmmmm.... Ejem...

Bé,...

El Jordi PERÒ els quatre punts que li vaig treure van ser els mes macos del partit!

Les set diferències (versió ponis)

2010-11-15T13:31:00.004+09:00

Els nens tenen aquesta capacitat de no cansar-se mai de fer el mateix. Si no us ho creieu, mireu aquestes fotografies... Semblen iguals, però estan fetes en tres dies diferents. I és que si de bon matí li preguntes a l'Aram "Avui on vols anar?", la resposta és inequívocament: "Al parc dels ponis!" Com que ara els ha perdut la por...

Retorn

2010-11-15T12:48:00.002+09:00

Oi que si un gosset, o un ruc, o un periquito, s'escapa de casa i reapareix al cap d'uns dies, se li dedica sempre un articlet en un diari o fins i tot un llibre o una pel.lícula? Doncs el nostre parasol es mereix avui una entrada en aquest blog per la seva gran proesa: va desaparèixer dimarts i avui ha tornat!

Tandebò parlés per poder-me explicar la seva gran aventura: l'esglai de la revolada, el cop en caure, les hores d'incertesa en terres desconegudes (on deuria anar a petar?!) i sobretot la gran fita que ha suposat tornar a casa. Jo ja m'esperava tenir noticies seves tard o d'hora però més aviat m'imaginava que serien en forma de denúncia del veí per haver-li foradat la teulada o esberlat el cap a la senyora. Em moro de ganes de saber què va passar, però alhora, com a bona immigrant -sempre amb aquesta sensació de ser aquí com a convidada i no voler destacar massa pel que pogués ser- m'estimo més aquest retorn tímid i silenciós. Aquí no ha pasado nada...

Habitació

2010-11-05T22:42:00.007+09:00

Com que últimament estem mandrosos amb l'actualització del blog, potser no sou conscients de com creixen aquests nens (bé, ben mirat, potser precisament perquè els veieu poquet us adoneu més dels canvis). No ho sé, bé, és igual, el cas és que l'Àgia està tan gran que la cuna se li ha quedat petita i hem hagut de fer reformes a l'habitació. Com els passa a tots els germans petits, ha hagut d'heretar el llit de l'Aram i aquest s'ha trobat el xollo d'estrenar llit i per més inri, alt, que sempre ens ha fet a tots més gràcia, oi? En fi, suposo que aquests detalls compensen els fills grans dels mimos i les atencions als petits...

Camino!

2010-09-23T22:35:00.002+09:00

Sí senyor! Li ha costat però per fi s'ha deixat anar i ara no hi ha qui l'atrapi. Bé, aquí teniu una seqüència de la gran proesa.

Ritsuki i familia

2010-07-28T09:51:00.004+09:00

El cap de setmana passat ens van venir a veure el Ritsuki i la seva familia. El Ritchan, que és com li diem normalment, era un molt bon amic de l'escola de Yokohama: sovint venia a jugar a casa o anavem junts al parc o els darrers mesos que ja viviem a Meguro i haviem d'agafar el tren ens acompanyava sempre a l'estació.
El plan de dissabte va ser el que ja comença a ser habitual quan vénen visites: barbacoa i piscineta. Després però vam treure el nas per una festa al temple de Yutenji i vam acabar, com sol passar en aquestes festes, amb dos peixets a casa (un, per cert, ja va morir i l'altre es diu Chitta i és el nou col.lega de la Shima...).

Saipan vist per l'Aram

2010-07-23T12:39:00.002+09:00

A l'Aram últimament també li agrada fer fotos. Aquestes són les que va fer a Saipan.

Saipan

2010-07-23T12:33:00.004+09:00

Bufa! Si només cinc dies a la platja produeixen aquest reguitzell de fotografies, podeu imaginar-vos el fotimer de fotos que hi ha de Barcelona! En fi, comencem pel més recent que és el viatge a Saipan i a veure si trobo el temps aviat per penjar la resta.

Amortitzat!

2010-06-09T12:43:00.002+09:00

Aquest terrat ja el tenim amortitzat. El cap de setmana passat voliem quedar amb els antics companys de la uni del Jordi i no sabiem què fer: la predicció del temps no propiciava un picnic i tancar-nos en un restaurant amb els crios no venia gaire de gust, així que vam decidir repetir la barbacoa.
Per la gentada que erem encara hi vam cabre força bé i amb les jaquetes no feia gaire fred. L'Àgia va anar de braços en braços però només es va trobar a gust als del Song.

La capsula del temps

2010-06-09T12:29:00.002+09:00

L'escola de l'Aram és nova d'enguany i dissabte passat en vam celebrar la inauguració oficial. El programa va ser variat: jocs de màgia, un cor, música, teatre i, com no, el director ens va tornar a fer riure amb el seu número de ventrilòquia. El plat fort però era al final quan van enterrar (bé per qüestions d'espai van "ensostrar") la càpsula del temps: una capsa amb tot de dibuixos dels nens (els petits la petjada de la mà, els de l'edat de l'Aram un dibuix d'ells mateixos i els més grans de tot un dibuix del que volen ser de grans) i un missatge dels pares; que d'aquí a vint anys tornaran a obrir tots els nens, bé joves perquè ja no seran tan petits!

Piscina

2010-06-09T07:35:00.001+09:00

Una cosa que sempre ens ha molestat d'aquí el Japó és la poca flexibilitat que tenen amb coses com ara el periode d'obertura de les piscines. Com que de mitjans de maig a mitjans de juny sol ser l'època de pluges, tenen establert que les piscines s'obren de l'1 de juliol al 7 de setembre. Quin és el problema d'aquesta inflexibilitat? Doncs que si passa com enguany, que a aquestes alçades de juny encara no han començat les pluges, es desaprofiten un munt de caps de setmana!
De totes maneres, ara això ja no ens preocupa gaire perquè a casa nostra ja ha començat oficialment la temporada de piscina! Mireu, mireu:

GW

2010-06-05T07:57:00.002+09:00

Ja som més aviat a l'època de les pluges i encara no havia posat les fotos de la Golden Week! Ja ho sé, ja ho sé, vaig una mica endarrerida i se m'acumula la feina. Bé per a que no us queixeu, aquí teniu un bon reguitzell de fotos: al parc de Yoyogi, al Zoo de Tama i a casa, fent una barbacoa a dalt amb la Yumiko i el Norihiro.

Streetfighter

2010-06-04T22:56:00.006+09:00

L'Aram ha experimentat aquesta setmana la seva primera baralla amb un altre nen, el Rento. Els fets van anar així (la versió de la mestra i la de l'Aram coincideixen o sigui que podem donar per vàlida aquesta explicació): l'Aram estava jugant a futbol amb el Ken-chan, que és un nen una mica més gran, i el Rento, el seu amiguet de l'ànima, s'hi va voler afegir. Com que l'Aram li va dir que no (el pobre es veu que no en sap gaire...), el Rento es va emprenyar i li va fotre un cop amb la pala de jugar amb la sorra. Fi de la història.

En fi, esperem que hagi après la lliçó que ha de compartir, si no vol que l'atonyinin.

"Artista callejero"

2010-05-02T21:21:00.002+09:00

Ahir, en tornar cap a casa després de passar el dia al parc de Yoyogi, vam passar pel davant del cole de l'Aram. Feia unes dues setmanes que per culpa de les paperes no hi passavem, i ens vam trobar això.

Sí, sí, és un dibuix de l'Aram. A l'edifici del costat hi estan fent obres i per adornar una mica els andamis hi han penjat dibuixos dels nens de l'escola.

Gateja!

2010-04-27T14:24:00.003+09:00

Tot i que és un velluguet i no para quieta, em sembla que la motricitat de l'Àgia no és res de l'altre món i li ha costat lo seu deixar-se anar. Sigui com sigui per fi podem afirmar que JA GATEJA! Ara sí que no hi haurà qui la pari. Shima, prepara't!!

Paperes

2010-04-27T14:23:00.004+09:00

Per sort l'Aram, aquestes malalties, no les agafa gaire fort però les agafa. A la foto no s'aprecia gaire la papada, però amb la cara més rodoneta fa més carona de bebé.

En fi, ara que ja no té febre i que el mal a les galtes només li ve de tant en tant, hem de pensar maneres d'entretenir-lo fins que no es curi del tot. De moment hem començat amb un minigolf...

Me duele la cara II

2010-04-27T14:12:00.006+09:00

Jo no sé què els passa als nens d’aquesta familia, però quan els poses unes ulleres de sol es transformen. Mireu, mireu, està encantada!

I això que ho recordeu?

Hanami 2010

2010-04-09T14:13:00.004+09:00

Cada any fa un temps més xungo per primavera i es fa difícil fer hanamis. Ja és prou complicat fer-s’ho venir bé per poder quedar amb tothom que vols en els escassos dos caps de setmana que dura la floració dels cirerers que només falta que a sobre plogui i faci fred. Aquest any, però, com que tenim el riu Meguro (un dels llocs emblemàtics de Tokyo per veure sakura) al costat de casa, encara n’hem pogut gaudir una mica.

28 de març de 2010 (Amb la Nobuko, el Kenji, el Bernat i la Machiko)

1 d'abril de 2010 (A la sortida de l’escola de l’Aram)

4 d'abril de 2010 (De camí a l’estació)

Pagesia frustrada

2010-04-07T14:33:00.003+09:00

Hem pensat que ja que tenim un terrat com el que tenim, podiem aprofitar-lo per plantar-hi quatre tomàquets i maduixes i així que els nens s’adonin que allò que mengen no surt dels paquets de plàstic del súper sinó de la terra! Així que l’altre dia ens vam animar a plantar esbergínies, maduixes i pastanagues malgrat el vent i el fred que feia. Ja veureu que molta pinta de pagesos no és que fem, i això d’haver de llegir les intruccions a l’hora de fer un hortet és una mica cutre, però què voleu?, nosaltres també som urbanites de tota la vida... Sigui com sigui sembla ser que les forces climatològiques també es van adonar que lo nostre no té remei i quan no feia ni dos dies de la nostra iniciació a la pagesia hi va haver unes ventades brutals que ho van arrassar tot (només vam trobar els testos).

Xavi i Inés

2010-04-07T14:10:00.000+09:00

Ahir al matí van marxar el Xavi i la Inés un altre cop cap a Barcelona. Jo no sé si és que m’estic fent gran o què però aquestes visites cada vegada se’m fan més curtes! No me n’adono i ja han marxat un altre cop cap a casa. M’hauria agradat poder passar més estona junts, però també han estat unes dates complicades, de canvis i tal. Però bé, sigui com sigui, em sembla que s’ho han passat molt bé, que han pogut desconnectar i que els ha agradat la nostra terra d’acollida. A nosaltres també ens ha agradat molt tenir-los a casa: l’Aram ahir a la nit preguntava “I el Xavi i la Inés, ja han marxat? Ara són a l’avió?”. Ara a veure quan ens envien les nenes per fer un homestay, eh Natalia?!

Primer dia d’escola

2010-04-05T14:01:00.006+09:00

Avui ha estat el primer dia que l’Àgia ha anat a escola. Només s’hi ha estat un parell d’hores (la primera setmana és d’adaptació) però se les ha passat gairebé totes plorant. Ha acabat esgotada. De totes maneres, es veu que hi ha hagut algun moment que ha somrigut i tot, i tal i com li agrada veure els altres nens quan anem a buscar l’Aram a cole, penso que és questió de temps. Bé, aquí la teniu a la sortida del primer dia.

11:03 AM

11:06 AM

Cuiners

2010-02-13T16:33:00.002+09:00

Els que esteu convençuts que tinc el Jordi esclavitzat, fent-me el sopar cada dia, sapigueu que ara ja he començat a explotar l'Aram també.

Això sí, són uns genis de la cuina!

MPM

2010-02-13T09:25:00.005+09:00

Són les sigles de Museu Parasitològic de Meguro, que queda a menys de deu minuts de casa. Un museu de paràsits? Doncs sí, i dels de debò, vull dir que no són fotos de paios de 40 visquent amb els pares, sinó bitxets una mica estrafalaris en foto, en formol i dissecats també. Sapigueu que els que vingueu a veure’ns a partir d’ara haureu de fer-ne la visita obligada, perquè el curiós d’aquest museu no és només la tènia de més de 8 metres que tenen en una vitrina, o que és l'únic museu de paràsits ,del món sinó el fet que és un lloc que acostumen a visitar els joves japonesos amb el novio o la novia. S’ha de reconèixer que té cert sentit, perquè l’experiència és inoblidable (segur que no recordes si “El Senyor dels Anells” la vas veure amb fulanito o menganito, però no se t’oblida mai aquella cita al Museu dels Paràsits). Ah! I perquè és gratis. En fi, els que vau quedar impressionats en aquella excursió escolar al Museu Darder de Banyoles, prepareu-vos!

”Pedorretas"

2010-02-13T09:09:00.005+09:00

Aquesta és la nova afició de l’Àgia. Mireu, mireu.

Mudança

2010-02-05T12:16:00.006+09:00

Entre el 20 i el 21 de gener vam fer la mudança cap a Meguro. D'això ja fa ben bé dues setmanes i la casa no està ni de bon troç presentable per ensenyar-vos-la. I és que no hi ha ni un racó sense una caixa per obrir o una prestatgeria per endreçar, a més del dia a dia que sense la dona de fer feines... Però bé, de la mudança en si, sí que en tenim fotos i també de l'hotel on ens vam estar aquella nit. Com l'altra vegada, per poder estar més tranquils ens vam quedar en un hotel de Yokohama i, com l'altra vegada, ja que ho feiem, ho feiem bé i ens vam allotjar al Yokohama Royal Park Hotel.

Tota la casa al camió

L'hotel, de nit i de matinada.

Neu

2010-02-02T11:36:00.002+09:00

Dissabte estavem a 17 de màxima i aquesta nit... neva! Quina bogeria!

Aquí en teniu imatges de la terrassa:

Dentetes

2010-02-02T11:30:00.004+09:00

Ha costat poder-li fer la foto, però per fi ho hem aconseguit!

Aquí teniu les dues primeres dentetes de l'Àgia:

Esperem que la resta no siguin tan doloroses com aquestes, o com a mínim que no ens enganxin amb jet-lag i en plena mudança... Quines nits!

Recordeu? Feu un clic aquí per veure les primeres dents de l'Aram

Bones festes

2010-01-12T08:09:00.000+09:00

"A buenas horas, mangas verdes", ja ho sé. Però com que també diuen que val més tard que mai: esperem que hàgiu tingut molt bones festes i una molt bona entrada d'any.

Tibidabo

2010-01-12T07:07:00.007+09:00

Llàstima del fred perquè ens ho vam passar bomba!

Cladrà repetir-ho pels miralls i l'avió però, si no és a l'estiu, amb guants i bufanda eh!

Generació iPhone

2009-12-01T11:10:00.003+09:00

No es pot negar que l'Aram és un nen de la generació iPhone.

La majoria de nosaltres vam haver d'aprendre a fer anar el ratolí d'adolescents, alguns ja d'adults; després va venir la generació que sap fer-lo anar des de que té ús de raó; i ara ve la generació de l'Aram que tornen a tenir problemes amb el mouse perquè tot ho fan tocant la pantalla...

A banda del ratolí, ara ja no ens cal anar carregats de joguines quan sortim perquè ell es distreu amb qualsevol aplicació del telèfon: l'iZoo, el joc del memory, l'estany amb peixets, els focs artificials, el joc per fer punteria llençant papers a la paperera... i si no, sempre es pot entretenir mirant pel.lícules que hi tenim gravades.

Malgrat tot, que l'Aram sigui un nen de generació iPhone no té res d'estrany, és un nen del seu temps. Ara bé, que algú nascut als anys 70, com el Jordi, li passi que dissabte el desperti el cant d'uns ocellets i què fa? fins a tres vegades es va haver de mirar el telèfon perquè no s'acabava de creure que no fos el despertador! Això no té perdó!!!!!

Farinetes

2009-11-19T14:10:00.004+09:00

Per la cara que fa diria que a l'Àgia no li agraden massa les papilles, però mirant-me el video ara, sí que se les va menjant, oi?

Darrers caps de setmana

2009-11-19T13:30:00.004+09:00

Aquests darrers caps de setmana han estat una mica peculiars, perquè o bé jo treballava dissabte o bé haviem de veure alguna casa i és clar, han quedat una mica reduits a diumenge.

Per cert que això de treballar dissabtes ha estat una gran odissea, perquè suposava una mena d'èxode familiar cap a Yotsuya per estar ben aprop i així poder donar-li el pit a l'Àgia a les pauses! Tot sigui per no perdre la pràctica de donar classes (i sobretot per a que no s'oblidin de mi!)...

Però bé, tornant al tema dels caps de setmana aquí en teniu el reportatge gràfic:

On és el Totoro?

2009-11-19T13:19:00.006+09:00

Ara que ja han estrenat la pel.lícula allà en principi no us hauria de costar gaire localitzar-lo. Així que per fer-ho més dfícil es tracta que endevineu on creu que és el Totoro l’Aram. Teniu 10 segons... Tic, tac, tic, tac.

Riiiiiing! S’ha acabat el temps! La resposta era...

... al poster de la paret!

Explicació: Segurament sempre que surten a passejar i hi passen pel davant, les mestres diuen als nens “Mireu, allà hi ha el Totoro”, però és clar, segurament no se’ls acut que potser l’Aram no s’està fixant exactament en el Totoro, sino en la seva gran passió, les motos! En fi, els de la Kawasaki ja ténen una idea de nom pel seu proper model.

Sis anys!!!

2009-11-19T13:01:00.004+09:00

Sóc conscient que teniu fam de fotos i no precisament de la conilleta. De totes maneres, com que la tenim tan oblidada pobreta, he pensat que no estava de menys dedicar-li el primer missatge d’aquest retorn (sí, sí, ara en vénen més!).

En fi, que dimarts passat la Shimeta va fer sis anys. Tota una “abueleta”.

Quatre

2009-10-12T11:39:00.004+09:00

Ahir va fer 4 mesos des que va néixer l'Àgia. No cal dir que han passat volant, especialment perquè no hem parat de fer coses malgrat el que pugui semblar per la inactivitat del blog. I és que si bé el blog s'ha quedat igual en aquests darrers mesos, la que sí que ha crescut és l'Àgia.

Xats i xats

2009-09-05T10:49:00.008+09:00

Hi ha moltes maneres de xatejar amb la gent per internet. Aquesta és la manera particular de xatejar que tenen la tieta Xeni...

...i l'Aram

Mi carro...

2009-09-05T10:03:00.003+09:00

Tot i que ja anem fent progressos en aquest sentit perque ja es gira de costat, fins que l’Àgia no tingui una mica més de mobilitat i autonomia, ella i el seu cotxet són inevitablement inseparables.

Tres!

2009-08-19T09:12:00.006+09:00

L’Aram ja té tres anys! Per celebrar-ho vam voler anar a veure balenes a Chiba, però va resultar que l’aquari aquell quedava massa lluny de casa (petit fallo tècnic dels pares, que no ens hi vam fixar) així que ens vam haver de conformar amb l’Aquari d’Enoshima. Malgrat el canvi, la veritat és que no va estar gens malament perque després encara vam poder estar-nos a la platja. Al vespre, després de sopar, hi va haver pastís i regals, és clar.
Aquí en teniu les fotos:

Per molts anys!

Arriben els avis

2009-08-11T11:07:00.002+09:00

Per a que no em passi com amb la tieta Rosa i la iaia Teresa i la visita de les cosinetes, aquest cop procuraré anar penjant les fotos regularment a mida que les anem fent. De moment aquí teniu l’arribada de l’avi Roque i la iaia Carmen i fotos dels dos primers dies, per casa i per Odaiba. Esperem que us agradin.

Nou look (2)

2009-08-06T19:05:00.009+09:00

L'altre dia li va tocar a l'Àgia i avui ha estat el torn de l’Aram.
Què us sembla?

Abans i despres:

Hotel ANA

2009-08-06T09:08:00.004+09:00

Aquest darrer cap de setmana hem estat fent una cura de desintoxicació en un hotel de Tokyo. Desintoxicació de familia? Noooo… Més que res que de ben poc hauria servit perquè dissabte en vénen més, je, je. Va ser més aviat desintoxicació de la rutina de cada vespre: mentre un dutxa els nens, l’altre prepara el sopar; mentre una servidora dóna el pit, l’altre para taula; mentre un posa el rentavaixelles, l’altre porta l’Aram a dormir i això si tot va bé perquè no sempre l’Aram vol sortir de la dutxa quan toca o l’Àgia té gana quan toca. En fi, l’estrés típic de totes les cases amb nens, d’això és del que hem fet cura de desintoxicació.
De fet va ser tot molt precipitat, tot i que la idea ja la va tenir el Jordi entre setmana. Voliem anar a la piscina d’un hotel, però ja posats, allotjar-nos-hi perque ben mirat no hi ha tanta diferència entre una nit i el que ens haurien costat els passis per la piscina de dos dies. Passa que la previsió del temps deia que plouria així que ho vam deixar estar. Bé fins dissabte que, cap a la una del migdia, erem a l’andana del tren pensant on podiem anar i com que feia caloreta i s’obriem clarianes, ens vam mirar… fem-ho? fem-ho! I ja veus, mentre jo feia la reserva amb l’iPhone, el Jordi anava a casa a agafar els banyadors i deixar-li menjar a la Shima, i a les 4 de la tarda estavem a la piscina de l’ANA Intercontinental de relax total. Llàstima que diumenge sí que va ploure i ens va fastidiar el dia, però sigui com sigui va ser una cap de setmana diferent.

Nou look

2009-07-30T19:35:00.003+09:00

Amb tant de temps que no escrivim s’han anat acumulant les noticies i les fotos, pero fins que posi ordre i les pugui penjar totes haureu de tenir paciència. De moment començarem per les novetats més recents, és a dir el nou look de l’Àgia, ben fresqueta per a l’estiu. Està guapa, guapa!
Abans

Despres

És possible?!

2009-07-12T11:02:00.005+09:00

Qui hagi sentit la Ma. Teresa cantar no es podrà creure que l’Àgia s’adormi als braços de la seva iaia… pero us puc assegurar que és cert. Sembla ser que la versió de la iaia de “Baixant de la font del gat” (sé que és aquesta cançó per la lletra, no us penseu!) la deixa ensimismada. Alguns potser pensareu que més aviat és que la deixa K.O., però la pobra iaia Teresa està tota orgullosa que per fi un nét se l’escolta, així que no li trencarem el rotllo, no?

L'Àgia fa un mes!

2009-07-12T10:57:00.002+09:00

Increible però cert: ja fa un mes que va néixer l’Àgia. Com passa el temps! Aquí la teniu amb el regalet que li va fer el seu pare… ooohhhh

El joc de les ganyotes

2009-07-02T10:19:00.007+09:00

Juguem? Qui rigui primer, perd.

Però que grans i que guapes!!!

2009-06-17T10:37:00.002+09:00

És que no me’n puc estar… mireu quines nebodes que tinc!

La iaia també

2009-06-17T09:09:00.002+09:00

Si a l’Aram se li cau la baba amb la seva germaneta, a la iaia Teresa se li ha d’anar al darrera amb una tovallola!
Mireu, mireu…

L’Aram i l’Àgia

2009-06-17T09:02:00.004+09:00

No negarem que, des que ha nascut l’Àgia, l’Aram està una mica raret, la qual cosa és ben lògica perquè ell estava molt ben arrepapat al tron de “rei de la casa”. De totes maneres, també és cert que la seva germaneta petita li fa molta gràcia i, quan li fa cas (perquè de vegades prefereix jugar amb el veí o amb els seus trens i cotxes i clics), se la mira tot dolç i li fa petons i imita les ganyotes que fa… Aquí teniu unes fotos dels dos germanets:
I aquí un video de quan l’Aram i l’Àgia es van conèixer:

L’Àgia

2009-06-15T17:04:00.004+09:00

La familia Agud i Vila estem encantats de presentar-vos, per fi!, l’Àgia. Va néixer a Yokohama el passat dia 10 de juny, amb precisió japonesa el dia que feia exactament 40 setmanes d’embaràs, a les 18:28h. Va ser tot molt ràpid -dues hores i mitja només-, i va anar tot molt bé -que té el seu mèrit tenint en compte que el Jordi va tallar el cordó umbilical! (^-^) L’Àgia va pesar 3540g. i va fer 54cm., és a dir 666g. i 5cm. més que el seu germanet, tota una campiona!!
Aquí en teniu les primeres fotos:

Mentre no arriba l’Àgia…

2009-06-10T09:40:00.002+09:00

En tot aquest temps que fa que no escric han passat un munt de coses: la copa, la lliga i la Champions; han vingut la iaia Teresa i la tieta Rosa (que ja fa una setmana que ha tornat!) i el PP ha guanyat les europees (no tot podien ser bones noticies…). La que sembla no adonar-se que passa el temps i que tard o d’hora haurà de sortir és l’Àgia, que sembla que ha trobat una bona postura i d’aquí no la treus…
Bé, avui o potser demà serà el gran dia i per a que l’espera no es faci tan llarga aquí teniu unes fotos d’aquests dies. (Prepareu-vos que n'hi ha un munt!)

Un mes!

2009-04-17T10:05:00.001+09:00

Aprofitant que ahir la Tei va fer un mes de vida, penjo algunes de les fotos que ens han arribat per aquestes latituds. Tei: moltes felicitats!!!!!

Tard o d'hora havia de passar

2009-04-16T09:25:00.007+09:00

Malhauradament durant una temporadeta em sembla que s’han acabat les remeses de pernil de cal Roque. L’últim paquet que va enviar la Carmen ja feia dies que deiem que trigava massa i per fi ens ha arribat la notificació…

Està tot en japonès, però em sembla que queda prou clar, no? En fi, és el que té temptar la sort d’aquestes maneres i algun dia havia de passar que ens interceptéssin un paquetet. Per sort, però, durant una bona temporada tenim visites una rera de l’altra o sigui que ja us podeu imaginar de què aniran plenes les maletes, je je je.

Kishine

2009-04-16T09:23:00.002+09:00

Quina marxa que duia dissabte l’Aram! Al principi no sabiem si anar a passejar per algunes zones amb cirerers o anar al parc de Kishine que queda relativament aprop de casa, i sort que al final no vam agafar la primera opció perquè, a part que als cirerers ja gairebé els havien caigut totes les flors, l’Aram s’ho va passar teta al parc.
Al Kishine hi ha uns tobogans que tenen rodetes i s’hi baixa molt ràpid, i un munt de raconets per poder-hi jugar. Ja us imagineu com va acabar l’Aram, no?

Una boa, una boa!!!

2009-04-16T09:21:00.003+09:00

Dissabte passat va ser el casament del Bernat i la Machiko. Per desgràcia ens vam perdre la cerimònia perquè jo treballava i el Jordi arribava de l’estranger. A la festa però no hi vam voler faltar! Va estar molt bé, amb concert de nikko del Kenji, un ball tradicional de la regió de Yugur, i un ball espectacular de la parella protagonista al ritme del piano que tocava un altre dels convidats. El menjar molt bo i la companyia també: la Nobuko i el Kenji, l’Isaac amb la familia, la Minerva que estava de reportera gràfica, la familia del Bernat i molts amics de tots dos, alguns que ja coneixiem i d’altres que vam poder conèixer gràcies al joc que van preparar, que haviem de buscar a persones concretes entre els convidats. En definitiva que va ser una festa com cal.
Bernat, Machiko: MOLTES FELICITATS!!!!

Hanami 2009

2009-04-16T09:18:00.002+09:00

Com cada any ha arribat la primavera i amb la primavera els cirerers han florit i com cada any també no hem pogut escapar del tradicional “hanami”. Aquest any hem anat al Hamarikkyu, un parc molt i molt bonic però potser no el millor lloc per a això dels hanamis perque no n’hi havia gaires.
Va ser una cosa improvisada, que com sol passar, va sortir millor que les grans festes planejades. Van venir la Nobuko i el Kenji, la Noriko, la Geòrgia i la Sara, el Bernat i la Machiko i els pares del Bernat, que els pobres van venir directament de Narita amb maletes incloses!
Hi va haver una mica de tot: espectacle de Nikko a càrreg del Kenji, pastís d’aniversari sense espelmes per mi, i molt de menjar i beure, és clar. Aquí en teniu les fotos.

Atenció: el Jordi ha parit!

2009-03-29T18:30:00.001+09:00

Sí, sí, no m’eaquivoco, és el Jordi el que ha parit… en el seu cas la pedra que des de fa gairebé un any “gestava” dins el ronyó. Sembla ser que l’operació amb raigs làser que li van fer no només va servir per a que ens embutxaquéssim uns quants calers (us ho vam explicar que l’operació li va costar 80mil iens, però de l’assegurança li’n van tornar 200mil i encara d’un altre ajut que no sap ben bé d’on ha sortit 40mil cuques més?!). En fi, ja li haviem començat a agafar carinyo a la pedra i ens estavem plantejant de posar-li nom i tot, però ara que li hem vist la cara… em sembla que serà que no.

S’acaba la nostra “legislatura”

2009-03-29T11:21:00.001+09:00

Per fi aquest mes deixem de ser presidents de l’associació de veïns. No és que es tracti d’una feina gaire feixuga, però és que està clar que nosaltres no estem fets per això. Per començar, com sol fer quan veu que s’ha de parlar en japonès i s’ha de llegir kanjis, el Jordi de seguida es va desentendre… “Craso error” perquè, jo potser m’hi entenc millor amb el japonès, però no sóc una persona seriosa com per encarregar-me de certes coses…
Exemples:
1) Al maig hi va haver una reunió amb tots els presidents de veïns dels voltants per a explicar-nos una mica la nostra feina, doncs bé, a més que vaig haver d’acabar anant-hi amb l’Aram perquè no m’hi volia deixar anar sola, vaig arribar tard i ja quasi s’havia acabat…
2) La feina principal que teniem encarregada era posar cada mes a les busties dels veïns el diari de la ciutat i la carpeteta circular on s’hi posen tots els anuncis d’actes del mes. Doncs bé, apart que el mes de gener com que vam arribar a mitjans de mes ja no ens vam atrevir ni a repartir-ho, sempre ho feiem una mica tard, de manera que els nostres pobres veïns durant tot l’any no han pogut participar dels primers events dels mes. (*^-^*)
3) També hi va haver una reunió per presentar als veïns l’estat de comptes i jo m’havia d’encarregar de notificar-los quan i on es feia. Doncs, bé, els meus no van poder-hi anar perquè no vaig arribar a passar-los l’avís mai…
4) Però el cas més flagrant de la meva incompetència com a presidenta de l’escala (bé, del veïnat) és que vaig trigar dos mesos o més a reunir la quota de 2500 iens que hem de pagar tots els veïns i ben bé uns altres dos a portar-los a l’encarregat (bé, rectifico, va ser ell que va acabar venint a casa a reclamar-los…).
En sé d’un que llegint això s’estarà partint de riure, però que voleu que us digui?!, a mi totes aquestes coses em fan molta, pero que molta mandra…
Ara bé, encara no us he explicat el més bo! L’altre dia ve el senyor aquest per notificar-nos que ja s’ha acabat el periode i va i em dóna 1000 iens en senyal d’agraïment per la feina ben feta! ja ja ja ja!!!!!

Cap de setmana llarg

2009-03-29T11:19:00.003+09:00

El cap de setmana passat va ser un de llarg perquè divendres se celebrava al Japó el dia de l’equinocci de primavera. Amb tres dies per davant no vam tenir temps d’avorrir-nos. Divendres vam quedar amb el David Coll. Per fi vam poder conèixe’ns! Bé, vam quedar amb ell i la seva dona, la Mimi, i la Maïa, que només té 8 mesets! Vam anar al Museu de l’Anpanman i després a dinar i finalment a fer un cafetó. Vaja, que si bé abans no ens coneixiem, en un dia vam tenir temps de parlar de tot!!! L’Aram i la Maïa van tenir bon feeling en general, tot i que no van anar gaire concordats en les estones de son i de vigilia… Aquí en teniu les fotos:
Dissabte, com que jo treballava, l’Aram i el Jordi van anar al concert del Norihiro que va ser al migdia. Sembla ser que l’Aram es va quedar adormit a mig concert!!! (@_@) El pobre Nori, que des de l’escenari no el veia bé, el va cridar per a que pugés a cantar amb ell l’última cançó i el Jordi va haver de confessar davant de tothom que l’Aram s’havia clapat… Es veu que quan es va despertar encara eren a la sala de concerts però ja s’havia acabat tot el tinglado i en veure que no tocava ningú li va agafar una rabieta, senyal que s’havia clapat no perquè no li agradés la música sino perquè estava cansat.... Per sort després van tenir temps d’arreglar el malentès amb el Norihiro, perquè van anar tots junts al zoo que hi ha a Kichijoji i s’ho van passar pipa mirant els animals. La Yumiko i el Nori van quedar al.lucinats en veure que es podien comunicar amb ell en japonès. Més fotos:

El Norihiro en plena accio:

Finalment diumenge vam dinar a Ebisu amb els excompanys de la uni del Jordi. Com que ja no ens quedaven bateries a la camara no en tenim fotos. A veure si algu dels que si que en va fer ens les envia i les pengem.
Aquest cap de setmana en canvi, com que l’Aram torna a estar encostipat (cosa gens estranya tenint en compte que dimecres va nevar i tot!), estem confinats a casa…

S'assemblen o no?

2009-03-17T09:21:00.003+09:00

La de l’esquerra és la Nia, la de la dreta, la Tei.

Qui vota que sí que s’assemblen? Qui que no?

Envieu un SMS NiaTei.si o NiaTei.no al… (je je je)

Hola Tei!

2009-03-17T09:15:00.003+09:00

S’ha fet esperar una mica però ja la tenim aquí.
Tei:
els teus tiets, l’Aram i l’Àgia et donem la benvinguda des del Japó!

Trobeu les parelles...

2009-03-14T19:15:00.005+09:00

(Fes un clic sobre la imatge per veure-la més gran)

La solució ->

Els esquirols

2009-03-13T19:59:00.004+09:00

Ja ha passat un any des d'aquella memorable fotografia però l’Aram segueix sent el més fàcil d’identificar…

Les set diferències (Ecografies)

2009-03-03T11:39:00.005+09:00

Quina és la de l’Aram i quina la de l’Àgia?

Il.lustracions

2009-03-03T11:27:00.003+09:00

No tots els nens poden tenir la sort de tenir els seus avis retratats per les dues il.lustradores més il.lustres (valgui la redundància) del seu país. Doncs bé, l’Aram sí.

Roser Capdevila:

Podria ser ben bé la Tocineria Londres, amb l’avi Roque pesant les salsitxes, la iaia Carmen darrera els formatges, la Rosa tallant pernil dolç i la tieta Concordia a la caixa…

Pilarín Bayés:

La Placeta de Santa Isabel, amb la iaia Teresa i l’avi Pep a la finestra, i la iaiona amb la Nia i l’Aram al balcó…

L’Àgia

2009-03-01T10:34:00.002+09:00

Divendres vam anar al metge i vam poder veure l’Àgia en tres dimensions. La veritat és que tenia el cordó umbilical per davant de la cara i no se la podia veure gaire bé. A més com que encara té només 25 setmanes està una mica lletjota… Ens van dir que a la propera visita (d’aquí dues setmanes) ens tornarien a fer la eco, a veure si aquest cop es veu millor.
De totes maneres, vam aconseguir un parell de fotos més o menys bones, així que aquí les teniu en primícia.

De cara:

De perfil:

Aquesta costa de veure, però en principi està fent un badall:

La mà:

Càlcul (Intoxicació)

2009-03-01T09:28:00.004+09:00

Ja us vam esplicar que fa unes setmanes vam anar al festival de la neu d’Iwate i ens vam allotjar en un hotel a Shizukuishi. Doncs bé, a la setmana següent ens van trucar del Departament de Sanitat del Govern Provincial per fer-nos saber que hi havia hagut una intoxicació a l’hotel i, a més de voler saber si nosaltres ens haviem trobat bé, la trucada era més que res per comprovar què era el que haviem menjat i el que no i així poder saber-ne la causa. Fins aquí tot bé, oi? I sobretot perquè cap de nosaltres es va trobar malament.
El que passa és que en aquella trucada ens van preguntar tots i cadascún dels plats del menú… Aquí teniu el menú del sopar:

i el de l'esmorzar:

Tenint en compte que l’esmorzar era bufet lliure, a una mitjana de 10 segons per plat, multiplicat per 2 (el Jordi i jo) + el menú de l’Aram que tenia uns 8 plats més… a veure qui és capaç de calcular quants minuts va durar la trucada, je je je.

Maduixes

2009-02-23T20:43:00.004+09:00

Diumenge vam quedar amb la Yumiko i el Norihiro per anar a “caçar” maduixes. Aquí és normal que les granges tinguin obert al públic i pel “mòdic” preu de 1500 iens (uns 10 euros) per barba, et donen una safareta amb una mica de llet condensada i pots anar agafant i menjant tantes maduixes com vulguis durant 30 minuts. Com sol passar amb aquestes coses de bufet lliure, dubto que arribéssim a amortitzar les peles, però va ser una manera diferent de passar el diumenge i almenys l’Aram va poder comprovar que les maduixes que tant li agraden en realitat no surten d’una capsa de plàstic…

La pregunta és...

2009-02-10T09:54:00.005+09:00

ens podrien treure la custodia per això?
Primer la mare:

Després el pare:

Je je je...

Iwate Yuki Matsuri (Festival de la Neu a Iwate)

2009-02-10T09:42:00.001+09:00

Aquest cap de setmana hem estat a Iwate pel Festival de la Neu. Dissabte arribàvem just pel check-in a l’hotel de Shizukuishi després de 3 hores de shinkansen. I després de deixar les maletes vam marxar corrents cap el lloc del festival (a uns 20 minuts en taxi). Tot i la neu i el fred ens ho vam passar bomba: hi havia escultures de gel, espectacles en un escenari tot de gel també, hi havia uns trineus empesos per cavalls, i una moto de neu que feia anar una mena de bot com els de la platja, hi havia un tobogan per baixar amb els trineus que llogaven a l’entrada, i menjar molt de menjar, com no podia faltar…
Al vespre, banys termals a l’hotel per escalfar-nos, sopar, espectacle i a les 10 ja estavem dormint!
Diumenge, el plan era el mateix, després d’esmorzar tornar allà a disfrutar de la neu, però l’Aram no tenia el dia i va ser una mica pesat. Nevava i feia molt de vent, això és cert, i després de menjar es va animar una mica, o sigui que ben mirat potser només era que tenia fred i gana. Però bé, malgrat els morros del començament vam pujar al trineu dels cavalls i vam fer una bona guerra de neu i el ninot obligat, de manera que ja al taxi de camí a l’estació es va quedar fregit i no es va despertar gairebé fins a l’entrada de Tokyo.
Un cap de setmana intens, com la nevada que va estar fent!

Sopar a ca’ls Kimura

2009-02-10T09:32:00.003+09:00

Ja fa dos caps de setmana vam anar a casa el Kenji i la Nobuko a sopar. Va ser divertit perque vam fer una mena de “nabe” (aquella olla que es cuina a taula mateix) però va quedar clar, i ella mateixa així ho va reconèixer, que la Nobuko té més traça amb la paella i la cuina mediterrània que amb la japonesa. Bé, ella se’n reia però la veritat és que estava tot molt bo i no n’hi havia per tant…Després, com no podia ser menys vam tenir un mini concert de nikko, però aquest cop el Kenji va tenir un ajudant… I de camí a l’estació, tot i la rasca que feia, vam aprofitar per mirar llumets que encara quedaven de Nadal al Tokyo Dome i fer alguna foto més.

Fotos varies de l'Aram

2009-02-01T09:36:00.002+09:00

A falta de novetats (ja se sap, en tornar de les vacances…) posarem algunes fotos recents de l’Aram.

Any nou, menjador nou

2009-01-19T08:30:00.005+09:00

Bé, nou del tot no, una mica reformat. Hem canviat alguns mobles de lloc i hem comprat una calaixera a l’Ikea per guardar-hi les joguines de l’Aram, que ja feia falta!
Entre desfer les maletes (que per cert, van arribar sanes i estàlvies de Roma un parell de dies més tard) i el bricolatge, ha estat un cap de setmana casolà. És clar que tampoc no hauriem pogut fer gran cosa més perquè l’Aram tenia la grip. Com a mínim ha estat un cap de setmana productiu: mireu, mireu, a veure què us sembla…
(Recordeu que si feu un clic sobre la imatge la veureu més gran)

L'arbre

2008-12-09T11:52:00.006+09:00

S’acosta el Nadal i això s’ha de fer notar! Nosaltres ja hi hem posat de part nostra i diumenge, abans d’anar cap a l’Ambaixada vam muntar l’arbre. Aquest any l’Aram ha col.laborat força i ha quedat xulíssim!

Montilla al Japó

2008-12-09T09:25:00.012+09:00

Últimament no paren de venir visites: que si el rei, que si el Montilla… I nosaltres no sempre corresponem (el rei no el vam anar a veure), però diumenge sí que vam anar a la recepció del president.
Amb ell no hi vam parlar, però sí amb el conseller Huguet, que estava animat tot i que confessava que les coses estan molt, però que molt malament a tot arreu.
Al marge de l’acte oficial, va ser una trobada d’amics perque hi erem tots els de sempre: el Bernat i l’Isaac (sense les dones corresponents), el Fidel i el Gabriel (ells sí que ben acompanyats), la Marta (que aviat marxa ja) i el Jordi del Copca. A més vam conèixer, en persona, la Minerva, la Sandra (el relleu de la Marta) i l’Agustín. L’Aram, tot i que li va fallar la Shikibu, va estar entretingut amb la Geòrgia (que era el primer cop que venia i va coneixer tota la troupe de “catalans a Tòquio”) i també amb el Sergi i la Lluna, fills del Sebas i la Nanako.
El menjar, bo com sempre però una mica escàs, i el més divertit de tot és que vam poder tenir els nostres nanosegons de glòria a la televisió. Si no us ho creieu, mireu, mireu:

Si voleu veure el video, feu un clic aquí

Disney Sea

2008-12-08T10:04:00.002+09:00

Ja fa dos dissabtes vam anar al Disney perque voliem veure els llumets de Nadal i tota la pesca. El cas és que com que no vam ser els únics a qui se’ls va acudir la genial idea, resulta que no vam poder entrar al Disney Land i ens vam haver de conformar amb el Disney Sea.
El Land i el Sea son parcs diferents: el primer més orientat als nens i l’altre potser més per a joves i adults. De totes maneres, com que no deixen de ser Disney sempre hi trobes algun Mickey Mouse passejant així que vam decidir d’entrar-hi igualment.
Hi havia moltíssima gent (les cues per entrar a les atraccions eren de més d’una hora!) i feia força fred, però passejant d’una zona a l’altra, veient la més pintoresca varietat de gorres i orelles de personatges Disney que us pogueu imaginar i parant per veure algun espectacle de tant en tant, se’ns van fer les nou del vespre allà!
L’Aram s’ho va passar bomba i vam acabar tots rendits. Mireu, mireu…

Nipponmaru

2008-11-27T10:14:00.000+09:00

Ja fa temps que el vèiem allà anclat i el Jordi sempre deia que hi volia entrar, així que un cap de setmana d’aquests vam anar a veure el Nipponmaru, un vaixell de pràctiques del 1930 que ara és museu. Va estar bé passejar per la coberta, veure els camerinos (quina diferència el del capità amb la resta!), la cuina, la infermeria (amb quiròfan i tot!) i, en fi, imaginar-se com deurien ser aquelles travessies pel Pacífic amb tanta gent allà dintre…
El punt anecdòtic del dia va ser que, després del vaixell, vam anar a dinar tan tranquils i, a l’hora de pagar, ens vam adonar que no duiem el moneder cap dels dos! La visita al vaixell només costava 200 iens per persona i el Jordi duia calderilla, però pel restaurant… Sort que duc la targeta de credit amb el targeter on hi tinc el passi del metro i vam poder treure diners!

L'Aram parla

2008-11-26T11:29:00.004+09:00

però en què parla? Doncs l’altre dia li deia a la Xeni que diferencia força bé entre el català i el japonès, però aquest video demostra que potser haurem de fer un esforç tots plegats per a que aquestes festes es posi una mica al dia amb la llengua de casa!

Aquari

2008-11-23T11:07:00.000+09:00

Fotos de l’aquari Epson de Shinagawa.

Els tiets

2008-11-23T11:05:00.002+09:00

Amb una mica de retard, però aquí teniu les fotos de la visita de la Cristina i el Carles.

Cap de setmana sobre la marxa

2008-10-27T23:50:00.004+09:00

Aquest cap de setmana ha estat d’aquells improvitzats que surten la mar de bé. Dissabte sobre la marxa anavem decidint què fariem i vam acabar al temple Daishi de Kawasaki, que feia temps que voliem veure. La veritat és que és una zona molt maca, un petit Asakusa a la vora de casa. Després vam anar al centre de Kawasaki a fer un cafè i vam acabar la tarda en un Chiquiparc d’allà. Sort que vam entrar tard i ens van fer fora al cap de dues hores, que si no potser encara hi seriem! L’Aram s’ho va passar teta amb les pilotes de goma i saltant pels matalassos, i abans d’entrar, també va estar una bona estona distret mirant carreres de cotxes teledirigits. Diumenge vam quedar amb la Geòrgia i la Sachiko, que va ser també una trobada improvitzada perquè ens van trucar la nit anterior, cosa molt rara en aquest pais… Vam estar passejant per Yokohama (Déu n’hi do la volta que vam arribar a fer), vam dinar en un indonesi, vam pujar a la noria, vam fer un cafetó i cap a casa. En fi, que ha estat un cap de setmana que no teniem preparat però que ha sortit rodó!

Marató d’onsens

2008-09-29T13:41:00.004+09:00

En qüestió de mesos hem estat ja a tres onsens: a Ikaho, a Nikko i a Aizu. Aquí en teniu les fotos i podeu comparar…

IKAHO amb els avis Pep i Teresa (Maig de 2008)

NIKKO amb els avis Roque i Carmen (Agost de 2008)

AIZU els tres solets (Setembre de 2008)

Festival dels esports i Zushi

2008-09-15T10:15:00.012+09:00

Dissabte vam celebrar l’undokai, el festival dels esports, al cole de l’Aram.
Els de la seva classe, els esquirols, anaven disfressats de conillet les nenes i de panda els nens. Bé, l’Aram que és una mica passota no hi va haver manera que es posés el panda al cap i va costar lo seu que es posés la gorra rosa de la classe –com s’ho fan els pares japonesos per aconseguir que els nens duguin la gorra posada tot i que faci una calda de campionat?! En fi, disfressats com anaven i mentre sonava la cançó "Panda, conill, koala" (d’aquí les disfresses) amb un dels pares havien de sortejar una mena d’obstacles abans no arribaven al final on els esperava la medalla. Aquí en teniu les fotos i un parell de videos.

Com que el grup de l’Aram, que eren els més petits de participar, van acabar els primers vam decidir d’acabar de passar el dia a la platja. Vam anar a Zushi i vam estar una bona estona jugant a la sorra i l’aigua. A veure si es pot repetir un dia d’aquest abans no arribi el fred…

Diada 2008

2008-09-11T00:36:00.000+09:00

Aquest any també vam celebrar la diada per avançat i també vam coincidir amb els brasilers, tot i que al final no ens hi vam barrejar gaire. La diada del 2008 va ser un picnic tranquilet amb samba de rerafons al parc de Yoyogi amb el Bernat, el Miquel, el Fidel, la Marta, el Jordi, la Pepi i el Paolo(?).

El reportatge gràfic és obra del Bernat i el trovareu aquí.

Català o japonès?

2008-08-23T13:26:00.006+09:00

Ja no hi ha cap dubte: l'Aram està fet un japonès autentic! L'altre dia mirant la peixera que té el barber del costat de casa, què us penseu que va dir en veure els peixets de colors? OISHII!! Que vol dir "nyam! que bons!"

Nota: Missatge editat amb l'iPhone ;-p

Cap de setmana amb els avis

2008-08-21T09:12:00.002+09:00

El cap de setmana passat va ser productiu: dissabte vam quedar amb la Yuki Kuramochi per dinar i despres vam veure focs artificials amb la Nobuko, el Kenji i uns amics seus, i diumenge vam anar a Kamakura.
El reportatge grafic:

Disneyland

2008-08-20T10:47:00.004+09:00

Aquí teniu un resum de la visita a Disneyland Tokyo per celebrar els dos anyets de l’Aram. Amb la cara que fem tots ja us adonareu que feia molta, però que molta calor!

Ja tinc dos anys!

2008-08-13T12:35:00.001+09:00

Videos de Phuket

2008-07-08T22:25:00.004+09:00

Phuket (actualitzat)

2008-06-30T07:41:00.005+09:00

Ja hem tornat de Phuket (suspir… suspir… llagrimeta… suspir). En fi, ja diuen que tot el que és bo s’acaba, però per sort dels viatges sempre en queden les fotos.　Aqui en teniu un bon repertori. Us explico una mica de què van:
1) L’habitació de l’hotel.
2) Excursió per Phuket: anava inclòs en el tour i “a caballo regalado…”.
3) Family Pool: una de les tres piscines.
4) Jugant a l’habitació i Garden Pool
5) Platja: a la banda de l’hotel.
6) Zoo de Phuket: era una mica cutre pero l'espectacle dels cocodrils era impressionant (no se si feien mes por els cocodrils o els domadors...)
7) Infinity Pool + Garden Pool. La primera esta reservada per adults (és una mica perillosa per nens) però vam dinar allà disfrutant de les vistes i del xàfeg.
8) Esmorzar + platja de Bon Island. L’hotel té una platja privada que és en una illa a uns 10 minuts en barca.

Prepareu-vos per morir-vos d'enveja, je je:

Visca els nuvis!

2008-06-12T09:11:00.001+09:00

Dissabte passat vam anar a la boda del Futa i la Yukiko, dos companys de la universitat del Jordi que alguns recordareu perque van estar a Barcelona fa uns anys.
L’Aram es va portar molt bé (sort del Pingu que portavem gravat a la PSP). Només hi va haver un moment crític, precisament en el punt més emotiu de tota la cerimònia en què la núvia llegeix una carta als pares, que l’Aram ja cansat d’estar tanta estona assegut, tenia ganes de córrer, saltar, cridar i jugar. No se ben bé com, però vam aconseguir de controlar-lo i com que ja era el final de la festa va ser questió d’aguantar els últims minuts.
La boda va ser a l’Hotel Imperial i hi va haver tot lo típic: discursos, cançons i emocions, molt de menjar i beure, però gens de ballaruca… Si mai fem una cerimònia per celebrar el nostre casament, dubto que sigui com la de dissabte…

A-PEL

2008-06-04T09:07:00.005+09:00

Sí, sí, “a-pel” és com es pronuncia la nova empresa del Jordi perquè ja és oficial: el dia 20 de juny deixa Fujitsu!
Com que a Apple (que és com realment s’escriu) no començarà fins el 30 de juny o potser fins i tot més tard, aprofitarem per fer unes vacancetes entre mig.
De la nova feina no us en podem parlar gaire, bàsicament perquè encara no sap ben bé de què anirà, però, apart del fet que el sou és millor, treballarà en un lloc molt més cèntric (a l’edifici de l’Opera City a Nishi-Shinjuku) i tindrà horaris flexibles. Se suposa que currarà molt més que ara i tindrà també més responsabilitat (a diferència de les japoneses, les empreses americanes no ténen problemes a fer-te fora si no rendeixes…) però almenys encara que torni a casa baldat arrossegant-se per terra, segurament tornarà satisfet d’haver fet alguna cosa que li agrada…

Signant el contracte amb Apple (al menjador de casa…)

Intent fallit

2008-06-03T17:26:00.003+09:00

Dissabte passat, aprofitant que plovia, vam decidir de portar l’Aram a que li tallessin els cabells. Però va ser un fracàs total. Vam anar a la perruqueria del museu de l’Anpanman, pensant que com que hi posen videos del ninot en questió i fins i tot les cadires tenen forma d’Anpanman, no seria gens difícil tenir-lo tranquilet. Pero més aviat va ser tot el contrari! El perruquer ens va recomenar que fessim fotos i que li anéssim ensenyant de tant en tant per a que s’anés fent a la idea, pel dia que ho volguem tornar a intentar. El cas és que dissabte que ve, tenim una boda, o sigui que o ens animem a fer de perruquers mentre dorm, o hi anirà amb les grenyotes que porta ara…

El perruquer que va intentar tallar-li els cabells a l'Aram